Anàlisi del mes de JULIOL de 1998 del Servei Analitico-Informatiu de la XARXA BASCA ROJA

1998: LA JULIADA BIS. ESPANYA, TURCA, ÉS LA "PERSONA FEIXISTA MALALTA" DE LA UNIÓ EUROPEA. Un any desprÉs de de LA JULIADA, un any desprÉs de que el Govern d'Espanya organitzara contra l'esquerra abertzale basca la mÉs gran mobilitzaciÓ de masses coneguda en Europa desprÉs de la desapariciÓ de l'Alemanya nazi, fracasada aquesta, aquest Govern ha perpetrat un altre rècord feixista: el primer tancament d'un diari en un Estat "democràtic" europeu des de 1945. Tancament il.legal, inconstitucional, del diari EGIN i de la seua emissora germana EGIN IRRATIA, tancament del que --increiblement babau-- ha fet gala de ser l'autor el Govern espanyol. Tancament disfressat per la intervenciÓ d'un jutge submís que no ha respost quan, d'aquesta manera, ha estat definit com una titella. Un tancament feixista.

4. Com és un procés de fascistització.

La millor anàlisi del feixisme és encara la que genialment realitzà Trotsky precisament mentre combatia ideològicament i política des del seu exili a Prinkipo l'ascens nazi a Alemanya mitjançant articles i opuscles. Articles i opuscles dels que hi ha una preciosa edició en espanyol (Leon Trotsky: La lucha contra el fascismo. El proletariado y la revolución. Editorial Fontamara, Barcelona, 1980, 373 pàgines, traducció de Mariano Fernandez Enguita i Jesús Perez Magallón). La XARXA BASCA ROJA està digitalitzant i col.locant progressivament en la seua web aquests texts. Ja poden llegir-se i copiar-se en la nostra web:

• El gir de la Internacional Comunista i la situació a Alemanya (escrit el 26 de setembre de 1930).

• Thaelmann y la "Revolución Popular (escrito el 14 de abril de 1931).

• El control obrero de la producción (escrito el 20 de agosto de 1931).
  

Em limitaré ací a transcriure el PROCÉS DE FASCISTITZACIÓ tal i com el descriu Manuel Pastor (en el seu Ensayo sobre la dictadura. Bonapartismo y fascismo. Túcar Ediciones SA., Madrid, 1977, 117 pàgines) a partir de "les aportacions de Trotsky, especialment dels seues darrers anys". Manuel Pastor afirma que es pot, així, "descriure el PROCÉS DE FASCISTITZACIÓ", amb les següents dades:

1. Crisi de la societat capitalista.
   

2. Radicalització de la classe treballadora.

3. Actitud de simpatia cap a aquesta per part de la petita burgesia, urbanan i rural, per efecte de la crisi econòmica.
   

4. Confusió extrema de l'alta burgesia i maniobres d'aquesta per a detindre l'ascens de la radicalització.

5. Cansanci del proletariat, per manca d'una direcció adient, originant-se una progressiva confusió i indiferència.

6. Agreujament de la crisi social (inflacció, atur, pujada de preus...)

7. Desesperança de la petita burgesia, que engendra una psicosi col.lectiva (creença en els miracles "salvadors"...).

8. Hostilitat creixent de la petita burgesia cap al proletariat i por a la pròpia proletarització, la qual cosa deriva cap a recursos i explosions violentes.

9. Formació des grups i partits feixistes amb elements petiburgesos, proletariat marginal i lumpenproletariat.

10. Colp d'Estat o victoria electoral forçada dels partits feixistes, amb el suport de l'alta burgesia monopolista.
    

Com es pot deduir de l'exposició de cicle o procés, la condició prèvia per a que el feixisme arribe al poder és la derrota o frustració del moviment revolucionari de la classe treballadora (op. cit. pàgines 113 i 114).

5. Com els fets demostren que la mal dita "transició democrątica" que doną lloc al Rčgim del Rei que Franco nomeną sigué un procčs sui generis de fascistització.